Portal Gironí d'Història i Genealogia

Troben un esquelet romà i restes carolíngies a Girona

Vist: 1012
Troballa a Girona

La restauració d'un habitatge al Barri Vell ha permès als arqueòlegs descobrir noves evidències d'enterraments a l'antiga Via Augusta gironina i un paviment “de caire senyorial” del segle X.

La missió primordial de la ciutat de Gerunda d'ençà del segle IV aC era controlar la Via Augusta, una funció estratègica que ha marcat tota la seva història. Atesa la seva importància i la tradició dels romans tan arrelada de distribuir les tombes vora els camins d'accés a la ciutat amb els epitafis orientats de cara als viatgers, no és estrany que cada vegada que s'excava en els nivells estratigràfics de la parva Gerunda (la Girona romana) apareguin restes humanes.

La darrera troballa ha tingut lloc recentment en el transcurs de la restauració de part d'un habitatge de la pujada del Rei Martí, a tocar del portal de Sobreportes, l'antiga porta nord de la Gerunda romana. Durant la intervenció, a càrrec de l'equip d'arquitectes Fuses i Viader i l'arqueòloga Maribel Fuertes, encarregada de l'excavació de control preventiu, es van trobar restes humanes, concretament l'esquelet d'un individu que es podria datar en una cronologia situada al voltant del segle III. Es tracta, com bé destaca Maribel Fuertes, d'una troballa típica, tenint en compte l'indret, i similar a les d'altres finques que s'han rehabilitat per aquesta zona del Barri Vell, com ha passat sota la nau central de l'antic hospital dels capellans de Girona, al carrer Galligants, on aquesta setmana s'inaugurarà el nou balneari urbà Aqva Gerunda. Restes d'antics ciutadans romans enterrats als vorals de l'antiga via que unia Gadir (Cadis) amb Roma a l'altura de la ciutat.

Més sorprenent, però, per a l'arqueòloga, és la troballa d'una segona fase, datada al segle I dC, de dues estructures de combustió per a la producció artesanal, de les quals tan sols una ha estat excavada (l'altra és per sota del nivell d'afectació). Destaca que, a més de l'estructura, es conserva part de la volta d'argila que cobria la cambra de cocció. L'existència de forns a l'exterior de la zona emmurallada no és pas cap anomalia. Com explica el catedràtic de la UdG Josep Maria Nolla, generalment en aquests suburbis fora de les ciutats es feien activitats polivalents que convivien al costat de les tombes dels difunts.

Paviment del segle X

Així mateix, la intervenció ha permès de documentar diverses fases de l'edificació existent, que va ser construïda al voltant del segle XIV i que amb diverses reformes estructurals i de distribució s'ha mantingut com a habitatge fins a final del segle XX. Per sota d'aquesta construcció han estat trobades, mitjançant diversos sondatges arqueològics, les restes conservades d'una construcció més antiga. A banda de les inferiors d'època romana, destaquen restes d'una estructura paral·lela a la façana que s'estima que podrien ser d'època carolíngia (segle X) gràcies als seus corresponents paviments associats, un de fet en opus signinum. “Aquestes restes estan parcialment fragmentades per la construcció del segle XIV, la qual es va dur a terme directament a sobre del seu arrasament”, detalla Fuertes.

Josep M. Nolla certifica l'interès d'aquestes restes, “de caire senyorial”, i mentre s'esperen altres troballes i estudis creu que podrien formar part d'algun edifici lligat a l'antiga església de Sant Feliu, com ara cases de clergues o part d'un palau episcopal.

Publicada al diari "El PuntAvui", 27 d'octubre de 2016 - Jordi Camps Linnell - Girona

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)